Amsterdam i les bicicletes. Molt més que un mitjà de transport a la ciutat dels canals. N’hi ha per tot arreu, i la xarxa de carrils bici és infinita. La bici és sagrada i això queda demostrat amb la prioritat de pas als encreuaments. Ni cotxes, ni tramvies, ni persones: les bicicletes sempre primer, i… Leer más Sobre dues rodes

L’aventura no va començar massa bé. Vam decidir viatjar amb una aerolínia que no coneixíem de res però per horaris i preus ens encaixava. Un cop a l’avió, vam comprovar que allà ens fèiem notar: enmig del centenar de passatgers alts i rossos -holandesos de tornada de les vacances, vaja-, erem els únics ‘morenus’ de… Leer más Amsterdam. Idees que enganxen

En major o menor mesura tots hem fet alguna vegada el ridícul. En conec un que va anar al mecànic a demanar que li arregléssin el catèter en comptes del càrter, o tots una vegada o altre hem patit una caiguda en un lloc ben visible i ho hem intentat salvar amb la major decència… Leer más Ridícul

Els ingredients d’una vetllada de somni són ben clars. D’una banda, un bon sopar a la fresca just en el moment que cau el sol. Amb un punt de llum, molt millor. Generar l’ambient adequat és clau: humitat elevada, altes temperatures, poca roba… l’escenari es perfecte per deixar-se anar. A partir d’aquest moment comença el… Leer más La seducció

Ningú parla del genocidi de les formigues. Poble nòmada i intrèpid per naturalesa es van establir en una terrassa qualsevol. La vida era tranquil.la: pasturant pugó i recollint engrunetes i insectes morts. La colònia anava creixent. Un bon dia, l’expedició de les formigues més preparades va trobar un gran tresor: el calaix del pa. El… Leer más Extermini

Treballar a una hora en cotxe de casa té molts inconvenients però també li he aconseguit trobar algun avantatge. Un dels més íntims i que més suc li trec són les estones de conducció que em permeten donar voltes a les coses. Tot sol, amb els ulls posats en el camí, reflexionar i pensar en… Leer más Vivències de carretera

Amb cinc mesos de vida, el meu nebot deu haver sigut protagonista de més o menys cinc centes fotografies. A aquesta xifra d’imatges jo hi deuria arribar als dos o tres anys de vida. El petit ho tindrà tot documentat: el primer dia que va obrir els ulls, el primer badall, els primers somriures… i… Leer más Ben documentats

Què tenim de cert en la vida? En la vida hi ha poques certeses. Poques coses que sabem que mai ens fallaran. Els amics? La feina? La salut? Tot el que ara funciona i sembla immutable es pot girar cap per avall en un tres i no res. Cert, crec, és per exemple el pensament… Leer más Les certeses

És dolça l’espera? Sempre he pensat que la felicitat s’assoleix esperant que arribi. El camí o el procés cap a un objectiu, experiència o digueu-li com vulgueu sol generar més satisfacció que no pas el moment d’assolir aquella fita. És obvi que quan aconsegueixes un repte o vius un fet que estaves esperant, la felicitat… Leer más La dolça espera